Pimpampum és un estudi format per Anna Fuster i Daniel Julià
que es dedica al disseny i creació de webs i aplicacions.
Part de la seva activitat es centra en projectes de programació creativa
on juguen amb la participació dels usuaris i la interacció a les xarxes socials,
el que ells anomenen "Pimpampum Lab" on s'encabeix el projecte que presenten a aquesta edició d'esc_18.
Concretament han preparat un taller/joc de geolocalització pels voltants de La Plana on explorarem territoris com el geocaching, el GPS art i altres vincles entre la tecnologia i l’entorn.
Els Algoraves són esdeveniments on es balla música generada amb algorismes, incloent la pràctica de live coding, així com altres enfocaments per controlar i realitzar música generativa.
Els músics d’Algorave no pretenen que el seu programari sigui creatiu, prenen responsabilitat per la música que fan, modelant-la a través de qualsevol mitjà possible. El que és més important és que no se centra en el que el músic està fent, sinó en la música i la gent ballant. Els Algoraves abracen els sons extraterrestres dels raves del passat, i introdueixen ritmes extraterrestres, futuristes i ritmes fets a través d’estranys processos, ajudats per algorismes. Depenen de la gent a la pista de ball per ajudar als músics a donar sentit a això i fer el treball creatiu real.
En Raimon és artista visual i li agrada demostrar amb el seu treball que l'expressivitat en l'art i el rigor en la tècnica (qualsevol tècnica, des del llapis de grafit fins a les aplicacions digitals) són compatibles. Aposta per un ús militant i a la vegada pragmàtic de les eines de programari lliure. Actualment és professor de tecnologia i educació visual i plàstica a l'Institut de Puig-reig.
A l'esc_18 ens presenta: "Domus Dei et porta coeli", una instal·lació de màpping audiovisual de petit format. Aquesta peça ja es va mostrar a l'interior de l'església romànica de Montclar de Berguedà, tot i que ara hi ha incorporat nous aprenentatges sobre interactivitat i amb "humilitat i un punt de necessària inconsciència" —com diu ell mateix— l'acompanyament del violoncel.
Durant el referèndum sobre la independència de l’1 d'octubre, no només va haver-hi repressió al carrer, sinó també censura a Internet. En aquesta xerrada s’explicaran quins mètodes va fer servir l'Estat i els proveïdors d'Internet per censurar la informació sobre el referèndum, i també quins mètodes es van fer sevir per evitar-ho.
Matthias Brugger és enginyer especialitzat en el kernel Linux i membre del Grup Promotor per la Sobirania Tecnològica. Ha realitzat un treball exhaustiu de recerca amb informació de primera ma sobre la repressió digital al voltant del Referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
Cinestesia: Dispositius per a una algorítmia del cos
Cinestesia és un projecte col·laboratiu que parteix de posicionaments crítics sobre la noció del cos des de la perspectiva de la dansa i els vincula amb la capacitat actual del cos quotidià de sotmetre's a una constant transformació o deformació d'acord a les diferents forces, moments, intensitats socials i tecnològiques que l'envolten.
Cinestesia està compost de tres projectes paral·lels: el cos modular, el cos expandit i el cos. Aquesta performance busca possibilitats de creació coreogràfica utilitzant, per un costat, principis de composició algorítmica, i per l'altre, el desenvolupament i l'ús de dispositius modulars que monitoren el cos i transmeten les seves dades a cossos cinètics i artificials.
Cinestesia és un projecte dissenyat i desenvolupat per: Citlali Hernández, Andrés Costa, Nicolás Villa i Marc Säns Coeffard (coreografia)
Luca Carrubba (Arsgames): Representació de gènere i videojocs jugant amb "Homozapping"
L'impacte creixent dels videojocs a l'esfera cultural demana analitzar-los críticament especialment en relació a les qüestions de gènere. En aquesta xerrada es presentarà un videojoc experimental, Homozapping (realitzat per Arsgames al Centro de Cultura Digital de Ciutat de Mèxic), i així promoure un debat col·lectiu i lúdic sobre la representació de gènere als videojocs i els universos simbòlics al voltant del sexe.
Luca Carrubba és investigador i artesà digital. Ha donat vida a projectes artístics que uneixen el programari lliure, el codi com a fenòmen cultural i la tecnologia aplicada al moviment, el cos i l'interacció.
Com a investigador participa amb ponències i articles al voltant de la cultura lliure, el codi creatiu, la relació cos-tecnologia i els videojocs com a àmbit d'experimentació. És president d'Arsgames realitzant projectes relacionats amb els videjocs i el creuament entre art, tecnologia, política i pedagogia, i amb la finalitat de la transformació social.
En aquest taller de curta durada farem un petit tast del framework més usat per visualitzar dades, tant per a aplicacions web com en projectes de periodisme de dades. Partint d'uns senzills exemples podrem entendre les idees bàsiques de la visualització mitjançant codi i l'us de dades obertes
No calen coneixements previs de programació tot i que no seran sobrers.
L'Albert Carles, un dels membres impulsors del col·lectiu Booleans, és dissenyador gràfic i programador per a Internet i nous mitjans, treballa des de fa anys en projectes de disseny i desenvolupament web, i des de fa un temps col·labora amb diversos equips de bigdata i anàlisi de dades com a dissenyador i programador de visualitzacions.
L'Albert també exerceix com a docent a escoles universitàries com Bau (UVIC) i Elisava (UPF).
El projecte Relats Oberts 1-O que ens presenten a l'esc_18 persegueix, per un banda, analitzar el relat polític que, a través del seguiment de 13 comptes de Twitter de polítics, es va desenvolupar durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre; i per l'altra, recollir els relats ciutadans viscuts durant aquella jornada electoral excepcional. Això segon ho fan a través d’una enquesta pròpia i col·laborativa, amb la qual ja han recollit més d’un centenar d’històries personals i que cada dia en suma moltes més.
StoryDATA és un col·lectiu de dones periodistes, expertes en investigació, anàlisi, visualització i comunicació de dades. Defensen que darrera de qualsevol dada hi ha una història. Busquen suplir una mancança en l’oferta comunicativa actual a través d’un exercici rigorós de periodisme de dades. I per sobre de tot, plana un objectiu que conforma el seu ADN: defensar la necessitat d’obrir les dades a la ciutadania per socialitzar-les i combatre la postveritat.
Segueix-nos: